No he pogut evitar-ho.
Acabo de tornar de vacances de la Xina i em trobo que la darrera
novel.la de la sèrie del Mundodisco publicada en castellà
té dibuixada la Gran Muralla a la portada. No he pogut evitar-ho:
L'he comprada quasi a l'instant. No és que sigui un seguidor
compulsiu de la sèrie del Mundodisco, ja que hi ha massa
altibaixos i normalment me'ls llegeixo sense presses entre llibre
i llibre, però en aquest cas no m'he esperat.
I ha valgut la pena. Tiempos interesantes és una d'aquelles
novel.les on es demostra el talent de Pratchett, el seu humor intel.ligent
i el seu bagatge cultural. Òbviament la meva valoració
pot venir condicionada per la complicitat que he adquirit en temes
xinesos en les darreres setmanes de viatge, però crec que
el nivell assolit a Tiempos Interesantes és comparable
a les dues darreres bones novel.les de Pratchett que he llegit: Hombres de armas i Dioses
menores.
Pratchett ens porta a fer turisme a la Xina. Ens obra les portes
a parodiar la seva història, els seus costums, la seva gent
però sota el prisma de l'humor intel.ligent i dels arguments
ben assentats: Tenim les hordes de bàrbars que envaeixen
l'Imperi per la Gran Muralla, comandada per un gran Gengis Cohen
(el joc de paraules és fàcil però ben aconseguit),
ens trobem en plena revolució comunista que vincula l'actual
exèrcit roig amb un altre que va existir fa molts anys
i amb un Rincewind que em torna a donar bones vibracions després
del desencís de Rechicero. Tot plegat, amenitzat amb
bon humor, i amb tics propis del país com és el tema
de l'idioma (garanteixo que és cert tot el que diu Pratchett),
el menjar, la cultura etc
La capacitat de Pratchett per barrejar fets històrics tan
llunyans com la invasió dels mongols, amb la relativa recent
revolució comunista, passant per obrir-nos les portes de
la Ciutat Prohibida, la Gran Muralla i els Guerres de Xi'an provoquen
en mi la més sincera admiració de com escriure una
paròdia i que al mateix temps n'aprenguem d'ella. Sí,
alguns acudits són fàcils i a més l'autor té
tendència a barrejar paraules de la cultura japonesa en un
lloc on no tenen pràcticament res a veure (un dels poc punts
criticables), però la lectura resulta amena, entretinguda
i divertida, a més de proporcionar alguns punts de reflexió
dignes de Dioses Menores, per
posar un exemple.
Sense deixar el to paròdic, l'autor també ens porta
a realitzar una exercici d'imaginació desbordant al descriure
els costums i la vida de la particular Horda de bàrbars comandada
per Cohen o a començar a entreveure com funciona un ordinador
programat per mags de la Universitat Invisible. Alguns moments són
genials.
Tiempos interesantes ve amparada pels records molt llunyans ja
de les dues primeres novel.les de la sèrie: El
color de la magia i La luz
fantástica i compleix com una continuació més
que eficient d'aquelles primeres aventures. Chapeau per Pratchett
|